diumenge, 17 de juliol del 2011
Pel teu amor
Amb la llum del teu mirar,
has omplert la meva vida.
Si em volguessis estimar,
ma il·lusió fóra complida.
I viuria tan content,
que en mon rostre s'hi veuria, [in buona grammatica "es veuria"]
la llum de l'agraïment,
i a tot hora et cantaria,
una cançó pels teus ulls,
que jo mateix et faria,
una cançó pels teus ulls,
perquè en mig de tants esculls, [il cantante pronuncia male "escolls"]
fossin ells la meva guia ...
Rosor, Rosor,
llum de la meva vida,
Rosor, Rosor,
no desfacis ma il·lusió.
Presoner en tots moments,
de la teva veu tan clara,
que allunya mal pensaments,
i la bondat sols empara.
Perquè ets fresca i ets suau,
i ets un doll de poesia,
que s'assembla al cel blau, [pronunciato "en el cel blau"]
que al cor ens dóna alegria,
ja que tu que em tens presoner,
un dia i un altre dia,
i jo m'hi trobo tan bé,
Roser, la meva Roser,
vulgues fer-me companyia ...
Rosor, Rosor,
llum de la meva vida,
Rosor, Rosor,
no desfacis ma il·lusió.
Rosor, Rosor,
llum de la meva vida,
Rosor, Rosor,
no desfacis ma il·lusió.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Con la luce del tuo sguardo
ResponEliminahai riempito la mia vita.
Se tu volessi amarmi,
la mia illusione sarebbe compiuta.
E vivrei così contento,
che nella mia faccia [ci] si verrebbe
la luce del ringraziamento,
e sempre ti canterei
una canzone per i tuoi occhi,
che io [stesso] ti farei
una canzone per i tuoi occhi,
perché in mezzo di tanti scogli,
fossero loro la mia guida.
Rosor, Rosor,
luce della mia vita,
Rosor, Rosor,
non disfare (distruggere) la mia illusione.
Prigioniero in tutti i momenti
della tua voce così chiara,
che allontana cattivi pensieri,
e la bontà soltanto accoglie.
Perché sei fresca e sei soave,
e sei una sorgente di poesia,
che assomiglia al cielo blu,
che nel cuore ci dà allegria,
poiché sono il tuo prigioniero,
un giorno e un altro giorno,
ed io mi sento così bene,
Roser, la mia Roser,
fammi compagnia...
Rosor, Rosor,
luce della mia vita,
Rosor, Rosor,
non disfare (distruggere) la mia illusione.