Vocabulari en imatges

Anem a comprar roba

La Isabel, quan torna cap a casa, passa per davant d'una botiga de roba on hi ha exposats els models de bany per a la temporada d'estiu. Hi ha un biquini que li agrada molt. Entra a la botiga a comprar-lo.

La rateta que escombrava l'escaleta

Descarregar l'àudio


http://www.totcontes.com/conte/1/la-rateta-que-escombrava-l-escaleta.html




[...]

Després del casament, la rateta i el gatet van anar cap a caseta. I heus aquí com el gat va començar a mirar i remirar la rateta, tot llepant-se els llargs bigotis i fent uns ronqueigs molt estranys. Allò no va agradar la rateta i començà a desconfiar quan aquell gatet bufó s'esmolà les urpes i les dents. Llavors ella obrí la porta i cridant escales avall intentà escapar-se. Però el gat era molt més ràpid i amb una urpa la va caçar.

La seva veïna, la senyora oca, en sentir aquells crits va avisar els gossos policia, que van arribar al moment en què el gatet se l'anava a cruspir. La rateta, encara amb l'espant a sobre va donar les gràcies a la senyora oca. El gat va fugir esperitat, perseguit pels gossos, i mai més no se'n va saber res.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, el conte ja s'ha fos. I vet aquí un gos i vet aquí un gat, el conte ja s'ha acabat.

En Patufet

Descarregar l'àudio



Vet aquí que una vegada era un pare i una mare que tenien un fillet tan petit, tan petitet, que li deien en Patufet. Un dia la seva mare, mentre feia coure l’olla, va dir:

“Ai,filla, quina guitza em fa sortir a comprar; el dinar ja bull al foc i no trobo el safrà enlloc.”

En Patufet que tot ho remenava i que pertot arreu es ficava, de seguida va contestar:

“Mare, si no hi ha safrà, jo us en puc anar a buscar.”

“On vols anar, on vols anar! No veus que ets massa petitó i la gent et pot trepitjar pel carrer com un cigró?”

“Ja hi aniré cantant i. així, si no em veuen, bé prou que em sentiran”

“No i no. Els menuts creuen. Hi aniràs quan siguis gran.”

“Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a buscar safrà!”

I com que es va posar a plorar i picar de peus, per fer-lo callar, la seva mare li va dir:

“Bé ja n’hi ha prou, Patufet; aquí tens un dineret i vés de seguida a la botiga d’en Josepet.”

I carrer amunt s’encamina aquell marrec tan tossut, amb esclops i barretina i unes calces de vellut.

“Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.”

Content i cantant, en Patufet va arribar a la botiga d’en Josepet, la més bonica d’aquell indret.

“Ep, ep!” “Qui hi ha?” “Un dineret de safrà".

I el botiguer tot era mirar per ací i per allà.

“Ep, ep!” “Qui hi ha? Què voleu?”

“Que no em veieu? Ja estic tip de cridar. Vejam si em despatxeu un dineret de safrà”

I el botiguer torna a mirar i busca que busca a terra dintre de la botiga, fins que tot d’un cop veu un dineret que es belluga. Aleshores s’ajup i l’arreplega, posant en el mateix lloc una paperineta de safrà. Tan aviat com en Patufet té el safrà damunt seu, l’agafa ben fort, se’n surt al carrer i deixa badoc el pobre adroguer.

“Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum,no trepitgeu en Patufet”

I de por la gent s’amagava en no veure qui cantava, mentre carrer avall passava una paperina sola, sola, sola, com si anés sobre una bola.

I quan en Patufet va arribar amb una paperina de safrà, la seva mare no se’n sabia avenir. Aleshores tot cofoi va demanar:

“Mare, em voleu deixar anar ara a portar el dinar al pare?”

“Això si que no, fill meu: el cistell pesa massa i pels camins encara hi ha neu.”

“Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a portar el dinar!”

Tant i tant ho va demanar, que, perquè callés, la seva mare li digué:

“Per no sentir-te bramar, té el cistell i ja hi pots anar”

I en Patufet, que tenia molta força, va agafar el cistell del dinar i, com si res, se’l va carregar a coll.

Pel camí, cantava així:

“Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum,no trepitgeu en Patufet”

En sortir del poble, la gent, esglaiada, tancava portes i finestres i, pels camins, els pagesos fugien esverats en veure un cistell tot sol caminant com un cargol.

A mig camí, en Patufet es va aturar i es va seure a la vora d’un hort per reposar una estona, però heus aquí que tot d’un cop, comença a ploure molt fort. Per no mullar-se va anar tot sol a amagar-se sota una col. Aleshores va venir un bou mig perdut i d’un mos es menjà la col, molt golut, i en Patufet, de propina, amb esclops i barretina i les calces de vellut.

Cap el tard, el pare i la mare buscaven el fill per tot arreu, fins que trobaren el cistell tot sol a la vora d’un hort. Aleshores van començar a cridar:

“Patufet, on ets? Patufet, on ets?”

I en Patufet, de lluny, els contestava:

“Sóc a la panxa del bou, que no hi neva ni plou”

Com que no el sentien, els seus pares anaven cridant:

“Patufet, on ets? Patufet, on ets?

I en Patufet contestava:

“Sóc a la panxa del bou, que ni hi neva ni plou.”

Ai, menuts, que va passar quan van saber on era el Patufet!

Sabeu què van fer els seus pares? Doncs van començar a donar força menjar, força menjar al bou, i el bou es va anar inflant, inflant, inflant... Tant i tant es va atipar, que, al capdavall, el bou va i fa: Pam!

I com un llampec va sortir en Patufet, molt content i espavilat, com si res no hagués passat. I aquest conte s’ha acabat.

Desig

Escoltar la cançó Desig, d'Hèctor Vila

Estimo la llum
però he viscut en la foscor
de la meva contradicció
sempre buscant la sortida
d’aquest joc d’aparences
i d’amors tan trivials
que no omplen l’espai
de la solitud més íntima

No he triat ser com sóc
i m’abandono al desig
No tinc ni port ni destí
neixo al mateix instant
que et descobreixo a tu
i em descobreixo a mi

Jocs en la foscor

Escoltar la cançó Jocs en la foscor, d'Hèctor Vila

Jocs en la foscor
llavis humits
insinuació
Nits d’estrany amor
desig i oblit
quan estic amb tu

Quan estic amb tu
m’agrada tant
endevinar el teu cos
i aprendre-me’l
fins al punt més concret
el més ardent
amb la suor a la pell

I aquest nit no m’importa
si el món no funciona
abraça’m un altra vegada
que no existeix el demà

I aquesta nit no m’importa
si el món no funciona
abraça’m un altra vegada
que no existeix el demà

Jocs en la foscor
llavis humits
insinuació
Nits d’estrany amor
desig i oblit
quan estic amb tu

I aquest nit no m’importa
si el món no funciona
abraça’m un altra vegada
que no existeix el demà

I aquesta nit no m’importa
si el món no funciona
abraça’m un altra vegada
que no existeix el demà

Els pronoms relatius

Hi ha dues classes de relatius

1. Invariables: que, què, qui, on (En italià: che, cui, chi, dove)
2. Variables: el qual, la qual, els quals, les quals

---------------------

El relatiu àton QUE pot fer aquestes funcions:

Subjecte: Tinc una casa que és modernista

Complement directe: La pel·lícula que veus és francesa

Complement circumstancial de temps: T'ho donaré el dia que faràs 29 anys

---------------------

El relatiu tònic QUÈ s'usa quan el relatiu va immediatament precedit d'una preposició.

• L'ordinador amb què treballo és molt potent.

---------------------

El relatiu adverbial ON serveix per a indicar lloc (equival a en què, en la qual …)

• Va rehabilitar un convent on (en què/en el qual) va trobar ceràmica antiga.

---------------------

El relatiu personal QUI:

Sense antecedent, fa de nexe de les oracions substantives de relatiu.

• Qui t'ha dit això és un mentider

S'usa, sovint precedit d'article, a les oracions subordinades substantives de relatiu.

• Han seleccionat els qui han arribat primer. (Hanno scelto coloro che sono arrivati prima)

S'usa precedit de preposició.

• Hem rebut una carta del noi a qui vas operar. (operar = fer una intervenció quirúrgica)

---------------------

El relatiu compost és EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS

Sinònim del relatiu QUE a les oracions explicatives. 

• Els meus amics, els quals són generosos, m'han enviat llibres = Els meus amics, que són generosos, m'han enviat llibres.

Sinònim del relatiu tònic QUÈ.

• L'afer del qual et parlava no m'agrada gens = L'afer de què et parlava no m'agrada gens. 

Sinònim del relatiu personal QUI precedit de preposició.

• El xofer contra el qual vaig xocar anava borratxo = El xofer contra qui vaig xocar anava borratxo. (L'autista contro il quale ho urtato era ubriaco)

Precedit de la preposició de, expressa possessió.

• Una dona, la cara de la qual recordo, em va ajudar = Una dona, de la qual recordo la cara, em va ajudar (en italià: Una donna, la faccia della quale... / Una donna, la cui faccia... )

---------------------

El relatiu neutre és LA QUAL COSA

• La majoria protestava, la qual cosa em va molestar